Vigila el vent, i tiba també la vela de la nau
Als Himnes homèrics uns pirates, a punt de segrestar Dionís, donaren instruccions al timoner. Tanmateix observem com donen nova vida al llegat de la Mediterrània.
Alguns proposen nous perfils didàctics que ja foren anticipats per Janine Debut al seu llibre L’enseignement des langues anciennes (1976). Indicava mètodes dinàmics, formes d’estudi gramatical, literatura comparada, fins i tot el recurs informàtic incipient en aquell moment.
Si el que pretenem és parlar llengües antigues, la primera edició de l’Assimil llatí data de 1966…
Als docents de llengua estrangera, francès o alemany, no ens valen teories sovint contradictòries… la realitat no s’hi adapta sempre. Hi ha allò que s’anomena “décalage” entre input i output és a dir entre les intencions i els resultats. Entendre, parlar i escriure són destreses que tot i amb mètodes renovats no deixen de ser competències que després de molts anys pocs alumnes acaben dominant.
Cal preguntar-se com fan els de Matemàtiques per explicar polinomis, derivades, integrals, inequacions trigonomètriques…
El procediment és prou complexe; inputs, outputs?
Altres ens deixen perplexos quan escriuen: lingua latina vivit…in Germania!
“ A german television show, KulturZeit Extra, has broadcast an entire program in Latin. You can view the whole thing, complete with German subtitles.” ( No anaven a escriure’ls en anglès!)
Però el link és de regust. Qui ha escoltat L.Miraglia a les Jornades de Sagunt sabrà apreciar Andrea Meier en la seua intervenció.
Si els vents muden i miren altres horitzons, will they swing us around?
Gracias por compartir el descubrimiento de esos vídeos. Como bien dices, los que hemos escuchado a Miraglia sentimos revivir esos momentos, aunque esta presentadora habla mucho más despacito y claro, es mucho más fácil de entender (aparte de que no habla el latín italianizado).
De hecho esos vídeos de la televisión alemana son interesantes. Tarde o temprano los habrías compartido tú, a quien Salva Muñoz con razón llama el mejor “lince” internauta. Tibi gratias.
La Mediterrània, sempre la Mediterrània. Molt interesants els videos, i també alguns articles. Per cert, coneixia que als alemanys els anglesos i els italians els coneixen com tedesci o tedeschi, però mai m’havia detingut a pensar en l’etimologia d’aquesta paraula. Lingua theodisca, llengua “apresa dels déus”, és així?. Una abraçada, amice.
Per què a Itàlia diuen tedeschi?
A l’Edat mitjana, en terres de Germània la “lingua tedesca” era la llengua del poble mentres que el llatí la llengua de la gent que sabia escriure.
El lexema germànic “theut-” [ Þeut ] significava “poble”. La lletra Þ es pronunciava com la dental fricativa – th – en anglès.
En alemany antic ( Altes Deutsch ) “theutisk” fa al.lusió al la llengua popular. Theodiscus n’és la forma llatinitzada.
“Theutisk” -> donaria el derivat “deutsch” ( per esclafament fonètic de la vocal final i palatalització de la oclusiva velar – k – que passaria a “ch” ).
La forma -theutisk – subsistix en l’italià TEDESCO. També a França utilitzen l’adjectiu TUDESQUE.
La forma THEODISCUS ha fet de l’arrel “theud” un derivat hel.lènic de theos – θεός.
Semblaria doncs més bé una aproximació de l’etimologia popular.
T’indique un link:
http://www.etymonline.com/index.php?term=Dutch
Molt interesant, Jose. Gràcies per l’explicació. És a dir, deutsch (< theutisk) vol dir la “llengua del poble”, formant-se altrament sobre l’arrel *teuta- “pueblo”, d’on es formaria també el terme “teutón”. Quin gust aprendre coses noves!. Ut semper, gratias tibi maximas!
Jose, com estàs?
Envaisc el teu espai per proposar-te un meme.
Salutem plurimam!
No és cap invasió, Sergi. Em faig ressò del que està passant en les optatives de llatí i grec com en altres dels departaments minoritaris.
Espere que els professionals de hui, més jóvens i entusiastes, sàpien lluitar i defensar interessos comuns quan sembla que Conselleria i altres estaments ho vullguen capgirar tot.