Sempre hi ha un bon motiu de trobada entre els qui, d’una manera o altra, estimen el món de les lletres clàssiques.
Agraïm el treball de l’assessoria de Sagunt que ha sabut, un any més, organitzar les conferències i els tallers didàctics. A Ana Ovando, la complicitat afectiva que ens propicia el seu agradable somrís.
Cal fer esment de la dita particular de Salva Muñoz, escurçada per falta de temps però continuada al seu taller d’escriptura antiga on a tots ens va donar coneixements.
Esperant que a Sagunt de nou ens parle d’aquells “astràgals”, i en premi a tanta aplicació, per a ell també són estos versets de l’Antologia palatina:
Νικήσας τοὺς παῖδας, ἐπεὶ καλὰ γράμματα ἔγραψεν,
Κοίναρος ὀγδώκοντ’ ἀστραγάλους ἔλαβεν.
Siempre es una alegría encontrarse fuera de la red. La próxima vez a ver si tenemos tiempo de charlar un poco más.
Aquests tallers són, segons veig, molt profitosos!
Ana: sabes estar en la red y junto a los amigos, irradias optimismo.
Ramon:
Poder escollir és l’avantatge dels tallers; i jo m’he deixat
guiar de bon grat per l’estètica de les lletres antigues.
Josep,
fa dies que hi penso. No sé on ho he llegit ὡς δὴ πρὸς Ἔρωτα
πυκταλίζω ha de ser ὡς δὴ … Millor, oi?
Ramon:
Fa mesos que el vers d’Anacreont s’hi troba a la barra lateral del Blog. On has llegit d’una altra manera ὡς δὴ…?
I si m’escrius el mateix, τί φῶ;
Tot i que la traducció mai és semblant, tant ‘Navicula Bacchi’ com ‘Remacle.org’ i Aurora Luque en ‘Los dados de Eros’ Ed. Hiperión – pàg. 105, presenten en grec el mateix ordre sintagmàtic, sense distorsió mecànica ni chassé-croisé.
Ποῦ μοι οὖν τὸ ἁμάρτημα, εἰ τοιοῦτον εἴη;