παίζομεν ἠδ᾽ ἄνθεα δρέπομεν χείρεσσι
Himnes homèrics
jugàvem i amb les mans collíem flors
_._._._._._
Un grup de donzelles jugava al llarg d’un riu. Persèfone va ser raptada mentre collia roses, safrà, lliris i violes.
Són moltes les referències mitològiques que ens oferixen escenes semblants. Talia fou arrabassada per Zeus, també Europa a la platja de Sidó.
Cada viatge de Teseu quedava marcat pel rapte d’una dona: Ariadna, la filla de Minos, Antíope, reina de les amazones.
Contats i disfrassats, el mites són al.legories d’esdeveniments que cada època ha volgut salvar.
ell va donar-li a menjar un gra de magrana
El cant a Demèter té un argument simple: Persèfone fou raptada quan recollia flors. Esta vegada també n’era culpable Zeus; va lliurar-la a Hades.
Assabentada, Demèter, deessa dels cultius, envià un any cruel; no creixeria el blat als camps ni les sembres fins que no li retornaren la seua filla.
Per salvar el llinatge dels homes Zeus va intervindre. Hades la deixaria anar.
“Vés…no et seré un marit menyspreable: aquí sota seràs la reina de tot allò que hi viu…Posseiràs les màximes honres dels númens”.
Tot i dient estes paraules, Edoneu va donar-li una fruita a Persèfone que no sospitava l’engany: el regne de l’Hades no podia permetre que tornara a la terra qui havia provat alguna menja de l’Ereb.
Per decisió de Zeus, passaria l’hivern al món subterrani i la resta de l’any amb la seua mare.
Este mite dels sembrats, a més d’ un cant a Demèter, és un cant a la terra que s’ompli de vida quan torna Persèfone i arriba la primavera.
Πᾶσα δὲ φύλλοισίν τε καὶ ἄνθεσιν εὐρεῖα χθὼν ἔβρισε
Tota de fulles i flors la terra es va cobrir
Aquest “tandem” de deeses sempre ha tingut un encant especial per mi. Veure l’amor tan desmesurat de mare i filla, i el desassossec de retrobar-se és molt dolç. La magrana va ser en aquest cas l’engany, sempre hi ha a la història alguna fruita dolenta ( la poma d’Eva, la de Blancaneus, la poma d’or de Paris…)M’ha agradat molt el post.
Sé que ja molts tiravem en falta algunes paraules del nostre benvolgut Gygès. Salutem
El teu post sobre la primavera me n’ha donat idea, animant-me a desempolsar ell llibre que tenia arrinconat des de fa anys – els himnes homèrics -. Recordava haver traduït eixe cant a Demèter i alguns més que m’agraden de forma particular. Sóc jo qui et dóna les gràcies. Χαῖρε Συνίδιον.